Reculls de premsa

ara.cat - "Arriba 'La gatera', de Muriel Villanueva, últim premi Just M. Casero "

ara.cat - ara llegim - 19/01/2012

Arriba 'La gatera', de Muriel Villanueva, últim premi Just M. Casero

La novel·la narra un any en la vida d'una noia que viu un "renaixement" en perdre la família i heretar dos pisos interconnectats, que esdevenen escenari i metàfora del relat

L'escriptora i professora d'escriptura Muriel Villanueva

L'escriptora i professora d'escriptura Muriel Villanueva

L'escriptora Murel Villanueva i Perarnau ha presentat aquest dijous La Gatera, l'obra guanyadora de l'última edició del Premi Just M. Casero de novel·la breu, que organitza la Llibreria 22 de Girona. La decisió del jurat va ser unànime, i encara avui, l'editora d'Amsterdam Llibres, Marina Penalva, i el propietari de la llibreria, Guillem Terribas, s'han desfet en elogis cap a "la millor que ha vist el jurat en els últims anys". La Gatera narra un any en la vida d'una noia que viu un "renaixement" en perdre la seva família i heretar dos pisos interconnectats, que esdevenen escenari i metàfora del relat; metàfora de 'frontera', un concepte que apareix com a element clau de l'obra. La Gatera és una novel·la "escrita des del llindar", s'explica a la contraportada d'aquesta obra de Muriel Villanueva. I així ho ha defensat la seva autora, l'editora del llibre i tmbé el propietari de la Llibreria 22, Guillem Terribas, en la presentació pública del llibre.

La frontera física que separa els dos pisos heretats per la protagonista, i que tan sols uneix una gatera oberta en una paret limítrof és només un dels llindars als què fa referència la sinopsi de l'obra. La frontera entre el passat i el present, entre la vida i la mort, entre la ficció i la realitat, són els altres diàlegs que s'estableixen a la novel·la.

Un text amb què, a més, Villanueva també ha traspassat una frontera personal: la de l'escriptura. Tal i com ha exposat aquest dijous, l'escriptora "ha fet un salt important" en la seva trajectòria literària, ja que es va "atrevir a fer alguna cosa més" estilísticament. "Em vaig carregar una sèrie de coses (narratives)", fugint del mètode que ella mateixa ensenya a l'Escola d'Escriptura.

Un títol molt destacat

Pocs mesos després d'endur-se el XXXI Premi Just M. Casero, editora i representant del jurat reiteren que 'La Gatera' és possiblement l'obra de més nivell presentada en els darrers anys del guardó. A més, el seu reconeixement forma part d'una tendència força intrínseca d'aquests guardons, que com s'ha encarregat de recordar l'editora d'Amsterdam Llibres, Marina Penalva, passa per premiar autors amb "veus narratives potents".

Villanueva ha agraït els molts elogis rebuts, i ha admès que publicar en aquesta editorial li "obre portes" en l'àmbit professional, per bé que l'escriptora ja havia publicat fins el moment tres altres títols. A més, l'escriptora ha abonat la tesi de Terribas segons la qual el Premi Just M. Casero és un guardó "net", i considerat entre la crítica literària i el conjunt del sector com un certamen "just", quant al criteri estrictament literari del jurat.

El Punt Avui - Anna Carreras presenta nou llibre a La 22

El Punt Avui - 20/09/11 02:00 - Girona

L'escriptora Anna Carreras (Barcelona, 1977) presenta avui (20 h) la seva tercera novel·la, Unes ales cap a on, a la Llibreria 22 de Girona, acompanyada de l'editor, Quim Torra, del també escriptor Jaume Puig, que en farà la introducció, i de l'actor Jacob Torres, que llegirà algun fragment de l'obra. El llibre, editat per Acontravent i que va ser finalista del premi Just M. Casero el 2009, descriu, en forma de dietari minuciós, poètic i alhora descarnat, el procés d'un embaràs. Carreras, establerta a Girona des de fa un parell d'anys, defuig la imatge convencional i plana amb què s'ha abordat sovint el tema de la maternitat i elabora, a partir de la seva pròpia experiència, un exercici d'estil en què cos i llenguatge es fonen amb cruesa.

Publicat a El Punt Avui. Comarques Gironines 20-09-2011 Pàgina 43

Ara.cat el 28.01.11 - Amsterdam publica el premi Just M. Casero 2010

Helder Farrés novel·la la síndrome de Novotsky.

Hi ha premis que inflen les butxaques dels guanyadors i altres que busquen, més enllà de la recompensa econòmica, donar a conèixer autors amb valor literari. El Just M. Casero n'és un.


"Quan l'any 1981 vam decidir començar el premi Just Manuel Casero, no hi havia cap premi de novel·la curta en català".

Guillem Terribas, llibreter de la Llibreria 22 de Girona, recorda els inicis d'un certamen que acaba de fer 30 anys i que es manté fidel a dues constants: donar a conèixer nous autors i fer que els 2.200 euros del premi vagin a parar a un projecte més literari que no pas àvid de diners. "Si l'haguéssim dotat de massa recompensa econòmica, haurien vingut els caçadors de premis... i al final haurien acabat guanyant els de sempre", diu Terribas.
El trentè premi Casero de novel·la ha estat per a Helder Farrés, barceloní de 36 anys que després de molts anys d'escriptura -metòdica, sempre que el mètode fos compaginable amb la quotidianitat- va decidir provar sort amb la seva quarta novel·la, Novotsky , i ara que el llibre ha estat editat només vol que l'obra cridi prou l'atenció per poder seguir publicant. "Vaig trigar un any a escriure Novotsky i em va tocar fer-ne quatre versions, fins que vaig aconseguir trobar un final que em convencés", va explicar Farrés, un home de mirada i gestos tranquils. "Era molt conscient que la novel·la caminava cap a algun lloc molt concret, i que fins que no el trobés no la podia donar per bona".


El camí fins a Novotsky no va ser del tot recte, Farrés recordava que, des que va néixer el seu fill -ara fa quatre anys- si volia seguir escrivint li calia marcar-se un horari molt estricte: "Em llevava a les cinc del matí i escrivia fins a les vuit. Llavors portava el nen a la llar d'infants. Quan tornava de treballar a la tarda ens n'ocupàvem amb la meva dona".

Dels 'hikikomori' als 'ni-ni'

"Fer un Novotsky és fer tot allò que ens fa possible defugir la realitat", va recordar-nos Farrés. El protagonista del llibre ha visitat força psicòlegs perquè pateix la síndrome del títol, que consisteix, en la seva versió més extrema, a quedar-se estirat damunt del llit, sense fer absolutament res. "Els tres elements forans que em van inspirar per escriure'l van ser els hikikomori -aquells japonesos que no surten de l'habitació durant anys-, la pel·lícula Tanguy -sobre un noi que, passada la trentena, es resisteix a marxar de casa- i també la generació ni-ni -de la qual formen part tots aquells joves sense ofici ni benefici, ni perspectives de futur-", diu Farrés. La novel·la no ens parla, però, de la reclusió claustrofòbica del protagonista sinó de la superació de la síndrome viatjant fins a París per esbrinar qui va ser Philippe Malmaison, el seu avi, l'home "dels quadres i dels 25 milions de pessetes", "heroi de guerra" i, aparentment, una persona molt important a França.


Si bé la família d'Helder Farrés ha tingut molta relació amb França -el seu segon cognom és Hirondelle i la seva mare hi va viure durant molts anys-, l'autor assegura que "la ficció no té res a veure amb la realitat". Molts dels carrers i establiments que surten a Novotsky han estat trepitjats per Farrés, però ha volgut allunyar-los de la seva biografia per construir una novel·la en què el misteri i la psicologia són vehiculats a través d'una veu narrativa potent.


Publicat a l'Ara.cat el 28.01.11 per Jordi Nopca. Foto. Ara.cat


Diari de Girona 31/10/10

El jove a l´atur Helder Farrés rep el Casero pel viatge interior "Novotsky"

La gironina Mercè Saurina queda finalista amb la història d'amor "Com dues llunes de Saturn", explicada per una mare a la seva filla.Gala de proclamació amb aniversari. La cerimònia es va allargar fins a les 3 de la tarda.Guillem Terribas rep per sorpresa el pastís d'aniversari.Els dos guardonats, al final de la cerimònia.Narcís- Jordi Aragó va recordar Casero.La coral Xàntica va interpretar en clau d'humor peces conegudes.Unes 180 persones van omplir la sala La Planeta. Un jove barceloní de 36 anys d'edat, Helder Farrés, recentment caigut al pou de l'atur, es va proclamar ahir guanyador del premi Just Manuel Casero de novel·la curta amb Novotsky, la història d'un noi subjugat per una mare dominadora que inicia un viatge a les arrels familiars per descobrir la vida del seu avi.

A jutjar per la confessió del propi autor, el premi ha arribat per a Helder Farrés com aigua de maig, ja que després de quinze anys de sacrificis llevant-se a les cinc de la matinada per escriure, sense obtenir resultats, quan ja pensava que "no servia" i es veia condemnat a treballar al "Mercadona o a l'Erosky", ha sonat la campana en el seu tercer intent al Casero.

Com a guanyador, Farrés s'emportarà els 2.200 euros del premi, la publicació de la seva obra a l'editorial Amsterdam que, com va dir el membre del jurat Vicençs Pagès, és una "bona editorial, no una simple impremta", i també s'endú una escultura de Jordi Gispert. A patir d'aquest trentè aniversari, cada any el guanyador rebrà una obra d'art d'un artista diferent.

En canvi, Mercè Saurina s'haurà de conformar amb els 600 euros que el premi lliura al finalista, a excepció que l'editorial opti per la publicació de la història d'amor Com dues llunes de Saturn, cosa no ?exigida per les bases del premi.

Nascuda el 1966 en una família de Bàscara, Mercà Saurina, que va concórrer al premi amb el pseudònim de Ginebra Estany, va viure molts anys a Girona i actualment resideix a Quart. És professora de música de l'Institut Salvador Espriu de Salt.

La seva novel·la és una història d'amor explicada per una mare a la seva filla, amb flaixos històrics de l'exili i l'emigració republicana arran de l'arribada de les tropes feixistes.

Helder Farrés i Mercè Saurina es van convertir ahir en les figures estel·lars d'una cerimònia de proclamació que també va donar protagonisme a la commemoració del trentè aniversari del premi, amb les actuacions de la coral Xàntica, l'acompanyament musical del mestre Joan Sadurní, lectures de poemes, la pertinent lectura del veredicte a càrrec del jurat, i tota una documentada conferència de Narcís Jordi-Aragó, que va evocar la figura de l'immigrant, seminarista, picapedrer, periodista, regidor i diputat Just Manuel Casero, mort prematurament l'any 1981.

El ràpid ascens dels aprofitats.

Segons Aragó, Casero va marxar amb els ideals intactes, sense temps de veure "el ràpid ascens dels aprofitats i la caiguda dels decebuts".

A llarg de la gala, fent ús del recurs a l'anècdota ilarant, Terribas va anar enumerant les figures dels guanyadors i també les dels presentadors que, amb noms com els de Gato Pérez, Jaime Gil de Biedma, Tisner, Teresa Gimpera o Quim Monzó, ha tingut en les seves trenta edicions un premi que, per Aragó, és ja una "fita essencial del panorama literari català".

En representació del jurat, Vicenç Pagès va llegir el veredicte i va fer notar que és "tot un èxit" rebre 35 originals. "Això vol dir que 35 persones han escrit una novel·la curta en català i l'han enviat al Casero. Això és un èxit extraordinari. Aquest no és un premi gironí, sinó dels Països Catalans", va afegir, en referència a la procedència de les obres. Segons Pagès, tants originals adreçats al Casero és un símptoma que "costa publicar en una bona editorial".

El jurat ha detectat aquest any menys històries de la Guerra Civil, menys erotisme i menys escenaris gironins i, en canvi, més fantasia, històries de bruixes, novel·la sentimental i personatges amb problemes psicològics i familiars.

Daniel Bonaventura. Diari de Girona 31.10.10

El Punt 31/10/10

Helder Farrés guanya el 30è Casero amb ‘Novostky'

La finalista va ser Mercè Saurina amb l'obra ‘Com dues llunes de Saturn'. El periodista i escriptor gironí Narcís-Jordi Aragó va obrir l'acte literari amb un parlament brillant i emotiu.

El viatge de caràcter introspectiu d'un jove, vehiculat a través d'una investigació per descobrir i conèixer la peripècia vital del seu avi, és l'objecte de la novel·la Novotsky, d'Helder Farrés (Barcelona, 36 anys), guanyador de la 30a edició del premi Just Manuel Casero de novel·la curta, convocat per la Llibreria 22. “És l'obra més fresca de totes les que s'han presentat aquest any, amb una veu inoblidable, la del narrador, un noi dominat per la mera que investiga en el seu passat”, així presentava l'obra guanyadora, ahir, a La Planeta, el portaveu del jurat, Vicenç Pagès, que va afegir: “L'estil és volgudament repetitiu, circular, obsessiu, un estil exasperant, malgrat que legítim, en què el personatge explica tot el què fa, s'estén en detalls que al lector no l'importen gens i és gasiu en aquells que el lector espera saber. El lèxic i la sintaxi són elementals i directes, podria ser una novel·la de twitter. Enganxa i deixa petja”, va concloure. Novotsky va competir amb 34 obres més, un nombre que és considerat pel jurat “un èxit extraordinari”, comparant--lo, per exemple, amb el premi Mercè Rodoreda de contes, que va rebre 27 originals. En la valoració del jurat, Pagès va llançar elements per a la interpretació que el nombre d'obres fos tan elevat i, sobretot, que un gran nombre fos amb pseudònim, com ara la dificultat per publicar fins i tot per a escriptors amb obra ja publicada. El jurat, format per Pagès, Mita Casacuberta, Josep Maria Fonalleras, Imma Merino, Eva Vázquez i Guillem Terribas, que n'era el secretari, sense vot, va tenir clar qui havia de ser el guanyador d'entre les quatre obres que van passar la segona votació (Com dues llunes de Saturn, Novotsky, Que suspenguin la funció i La teoria de l'imbècil), però en canvi va haver-hi més debat pel que fa a l'obra finalista, Com dues llunes de Saturn, obra de Mercè Saurina, veïna de Quart.

D'aquesta novel·la, Pagès va explicar que es tracta d'una “història d'amor, un gènere complex perquè és fàcil caure en excessos, però en aquest cas manté la dignitat literària i, malgrat que no és del gènere, sí que conté alguns elements històrics”. Tant Saurina com Farrés van ser molt concisos en les seves declaracions, mostrant-se d'acord amb les apreciacions fetes pel jurat. El Just Casero està dotat amb 2.200 euros de premi per al guanyador, a més de la publicació de l'obra, i amb 600 euros per a l'obra finalista.

L'acte va tenir moments molt emotius, i en destaquen tres. El primer quan, en la primera part de l'acte, la Coral Xàntica, dirigida per Sara Pujolràs i acompanyada al piano per Joan Sadurní, després de fer una repassada musical i poètica pels 30 anys que compleixen els premis, en la darrera cançó (Qualsevol nit pot sortir el sol, de Sisa), va afegir una estrofa més, en què feia referència a personatges clau en els premis, com ara el filòleg Modest Prats, exmembre del jurat dels premis i present en l'acte d'ahir; l'activista cultural Carles Vivó, ja desaparegut, o el mateix Guillem Terribas. El següent va ser quan una representant d'Ara Llibres i Josep Maria Fonalleras, en nom de tots els jurats que ha tingut el premi, van sorprendre Guillem Terribas, propietari de la Llibreria 22, amb un pastís d'aniversari. El tercer va ser el brillant, emotiu, elegantíssim i sentit parlament de l'escriptor i periodista Narcís-Jordi Aragó, que va recordar els molts moments viscuts al costat de Just Manuel Casero, “que va marxar amb els ideals intactes”, i va remarcar, passant d'allò personal a la projecció pública, tot allò que “sobreviu” de l'obra de Casero, un inventari extens i fecund, una “contribució honesta a una cultura nova”, que és precisament el que Casero afirmava sobre la funció dels premis literaris, i que és el que Aragó va expressar ahir que feia el premi convocat per La 22.

Dani Chicano. El Punt 31/10/10

El Punt 01/11/10

Trenta edicions forjades en la fidelitat, així es podria definir la trajectòria i la línia coherent que han mantingut els premis de narrativa Just Manuel Casero. Ben segur que el periodista figuerenc que va donar nom a aquests premis ho hauria dit així. El 1980, Just escrivia en aquest diari sobre els altres premis literaris gironins –els Prudenci Bertrana– “Tretze edicions forjades en la fidelitat”, i feia una reflexió general sobre els premis literaris, que Narcís-Jordi Aragó recordava aquest dissabte a la sala La Planeta, recollint aquella afirmació que la seva funció suposa una “contribució honesta a una cultura nova”. En aquests trenta anys els Casero de narrativa han arribat a la maduresa i han aconseguit situar-se en la primera línia dels esdeveniments literaris del país, que han donant un planter d'autors prou reconeguts arreu dels Països Catalans. Felicitats per les trenta edicions!

El Punt 01/11/10 NARCÍS GENIS *L'Apunt.

Pàgina 4 de 5