 |
|
Veure les fotos de la 38a edició
Acta de la 38a edició
Veredicte
Reunit el jurat format per Mita Casacuberta, Josep M. Fonalleras, Imma Merino, Vicenç Pagès, Eva Vázquez i Jordi Gispert, que actua de secretari sense vot, ha decidit, que de les obres presentades, la número 23, La papallona de Saturn de Ramon Gomis queda exclosa de la deliberació ja que l’extensió no s’ajusta a les bases del premi. Per altra banda a l’hora de valorar les obres restants el resultat ha estat el següent:
Després d’una primera valoració, el jurat considera que les següents obres passen a una segona valoració.
2-Litúrgia de la paraula d’Òscar Palazón Ferré / Tarragona
6-L’aigua i el cel. El color blau de Renata Ferrer (Pseud.) / ...
13-La drecera de Sara Camps (Pseud.) / ....
18-Periplaneta americana d’ Eleanor Rigby (Pseud.) / ...
21-Mont d’Esther Palomeras Rovira / ....
26-Més o menys zero d’Alain Barmadu (Pseud.) /...
43-Clausura d’Ishtar Farach (pseud.) / ...
En una segona valoració, el jurat considera que les següents obres passen a la tercera valoració
6-L’aigua i el cel. El color blau de Renata Ferrer (Pseud.) / ...
13-La drecera de Sara Camps (Pseud.) / ....
18-Periplaneta americana d’ Eleanor Rigby (Pseud.) / ...
A la valoració final es tenen en consideració La drecera de Sara Camps (Pseud.) i Periplaneta americana d’ Eleanor Rigby (Pseud.)
El jurat decideix per majoria simple que la guanyadora del 38 Premi de Novel·la Curta Just M. Casero és Periplaneta americana d’ Eleanor Rigby (Pseud.) quedant finalista La drecera de Sara Camps (Pseud.)
Una vegada obertes les pliques la guanyadora és Anna Monreal i Prat per Periplaneta Americana i el finalista Miquel Martín i Serra per La drecera.
Girona, 30 d’octubre 2018
Us adjuntem la convocatòria i les bases del 38 Premi de Novel·la Curta JUST M. CASERO, que convoca i organitza la Llibreria 22, amb la Col·la boració de l'Ajuntament de Girona, La Diputació de Girona, Els Serveis territorials de Cultura de la Generalitat a Girona i La Sala La Planeta.
Fa molt de temps que Víctor García Tur arrossega la idea d’escriure sobre un adolescent que viu el seu trànsit cap a la vida adulta d’una manera conflictiva. “Als 20 anys em vaig començar a preguntar què passaria el dia que madurés i deixés d’entendre els joves”, diu ara, després d’haver posat punt final a Els romanents i d’haver aconseguit el 37è premi Just Manuel Casero, convocat per la Llibreria 22 de Girona i dotat amb 2.200 euros, una escultura de Glòria Bosch i la publicació del llibre a Empúries.
La novel·la breu de García Tur explica “la rebel·lió d’un jove amb els pares” a través de tres punts de vista: “Hi ha el dietari del noi, hi ha la mare que intenta entendre i acceptar el fill i, finalment, hi ha una sèrie de textos assagístics que parlen de revoltes medievals, mil·lenarisme, automortificació i moltes altres situacions peculiars”. La singularitat del llibre és que posa en relació el trencament adolescent -el personatge entra en una tribu urbana inventada- i aquells episodis de l’Edat Mitjana més extravagants. “Volia parlar dels càtars, però també de molts altres temes, com ara la rebel·lió anabaptista de Münster del 1534, en què la poligàmia va ser legal durant tot un any”, recorda.
Víctor García Tur es va presentar al Casero amb el pseudònim de John Ball, un dels líders de la revolta camperola que va tenir lloc a Anglaterra l’any 1381. “Des que vaig tenir la idea inicial per a la novel·la havia anat fent moltes proves, però no acabava de trobar la manera d’enfocar el tema -admet-. L’última vegada que m’hi vaig posar va ser a la primavera, i la clau de volta van ser els petits assajos medievals, que no deixen de ser una paròdia dels textos assagístics d’aquesta mena”. Els romanents és el tercer llibre de García Tur. Nascut a Barcelona el 1981, va debutar amb els contes de Twistanschauung, premi Documenta 2009, i el 2016 va publicar Els ocells -premi Marian Vayreda-, que partia d’una revisió de la pel·lícula homònima de Hitchcock: en comptes d’atacar la gent, els ocells del seu llibre desapareixien d’una part de la comarca imaginària de les Moles.
Un finalista bernhardià
El jurat del Casero -integrat per Mita Casacuberta, Josep M. Fonalleras, Imma Merino, Vicenç Pagès, Eva Vázquez i Jordi Gispert- ha triat Els romanents entre les 33 obres que s’han presentat al premi gironí. El llibre finalista ha sigut Lliçó d’anatomia, de Carles Lapuente, que rebrà 600 euros. “És un llarg soliloqui d’un escriptor sofisticat i culte, però al mateix temps rondinaire i maniàtic, que aspira a ser literalment Thomas Bernhard -explica el jurat-. Subjugant i desconcertant alhora, la novel·la no fa sinó mostrar en viu els conflictes d’identitat, els dubtes i les giragonses que condueixen a la construcció d’una vida pròpia”.
Al llarg de gairebé quatre dècades de trajectòria, el premi Casero ha reconegut autors com Miquel Fañanàs (1982), Dolors Garcia i Cornellà (1985), Lluís Muntada (1988), Joan Daniel Bezsonoff (2003), Mònica Batet (2005), Muriel Villanueva (2011), Mar Bosch (2012) i Oriol Ponsatí-Murlà (2013). El guanyador del 2016 va ser Jaume Puig amb El veler magenta.
Font: Diari Ara
L’escriptor Víctor García Tur (Barcelona, 1981) va guanyar ahir el 37è Premi Just Manuel Casero de novel·la curta, que convoca la Llibreria 22, amb l’obra Els romanents, que té una espècie de subtítol (o brevíssima relació d’heretges) ratllat pel mateix autor, que va definir l’obra com “una novel·la de tensió familiar”. El finalista va ser Carles Lapuente (Barcelona, 1969) –que va viure molts anys a Sant Feliu de Guíxols i ara resideix a Vigo– amb la novel·la Lliçó d’anatomia. El primer premi està dotat amb 2.200 euros, una escultura de Dolors Bosch i la publicació de l’obra per Empúries, el gener vinent. El segon premi té una dotació de 600 euros i la possible publicació, recomanada ahir pel presentador, Guillem Terribas, i també pel jurat, que va destacar “la qualitat de molts del textos presentats”. El jurat, format per Mita Casacuberta, Josep M. Fonalleras, Imma Merino, Vicenç Pagès, Eva Vàzquez i Jordi Gispert, com a nou secretari sense vot, va decidir aquest veredicte per majoria després de quatre votacions, a partir de les 33 obres presentades.
“La intel·ligència de la construcció i el matisat sentit de l’humor fan que Els romanents sigui una peça singular, atractiva, amb gran domini dels diversos tipus de llenguatge, de les veus narratives”, va dir ahir Fonalleras sobre l’obra guanyadora, que García Tur va presentar al premi amb el pseudònim John Ball. Els romanents és “una història d’ideals perduts i d’obsessions juvenils, amb un rerefons històric que relliga el relat amb diverses heretgies de l’edat mitjana”. Els protagonistes són una parella d’antics radicals que ja han renunciat a bona part dels seus ideals i viuen aïllats del món en una urbanització amb el seu fill, un noi de 17 anys que mostra unes dèries cada vegada més estrambòtiques. Com a contrapunt de la deriva del fill adolescent, l’autor realitza una “hàbil reconstrucció” de fragments del llibre En pos del milenio: revolucionarios milenaristas y anarquistas místicos de la Edad Media (1957), de Norman Cohn. García Tur va guanyar el Documenta amb un recull de contes, Twistanschauung (Empúries, 2009) i amb la novel·la Els ocells (Empúries, 2016), va obtenir el Marian Vayreda 2015, a Olot.
Sobre l’obra finalista, Eva Vàzquez va dir: “Lliçó d’anatomia és el llarg soliloqui d’un escriptor sofisticat, cosmopolita i culte, però al mateix temps rondinaire i maniàtic, que aspira a ser literalment Thomas Bernhard”. En aquest cas, hi ha un altre referent cultural en el subsòl d’aquest “assaig dramatitzat”: La lliçó d’anatomia del doctor Deijman, la pintura de Rembrandt que mostra l’autòpsia d’un ajusticiat. “Subjugant i desconcertant alhora, la novel·la no fa sinó mostrar en viu allò que Harold Bloom va definir com «l’angoixa de les influències», aquell afirmar-se, encara que sigui amb un fil de veu, enmig dels mostres, i com ser tu i no un altre enmig de l’al·luvió d’identitats que et festegen. Això és Lliçó d’anatomia: un conflicte interior, entre la supèrbia i la derrota, en camí de construir una veu i un món propis”, va concloure Vàzquez.
 |
|
Acta de la 37a edició
Reunit el jurat del 37è Premi de Novel·la Curta Just Manuel Casero, convocat per la Llibreria 22, format per Mita Casacuberta, Josep M. Fonalleras, Imma Merino, Vicenç Pagès, Eva Vázquez i Jordi Gispert, com a secretari sense vot.
Desprès de considerar les 33 obres presentades que s’ajusten a les bases, el jurat en una primera votació, valora les següents obres:
-Lliçó d’anatomia de Carles Lapuente
-Alguns ocells muts d’Òscar Palazón Ferré / Tarragona
-Pa de peus de Pseudònim
-La ciutat del mar de Ramon Masdeu Andreu
-Salabror de Martí Marí (pseud.)
-Busco company de pis zombi de Jordi Sanromà i Nart / Terrassa
-Ratafia supernova de Jordi Casals i Merchán / Vilafant
-Carrer Vermeer de Garb Bóreas (pseud.)
-Amb els vells hostes de Carlos Palans (pseud.)
-Temps de Rock’n’Roll de Martí Gascó (pseud.)
-La coquesa de Jaume Aubanell / Barcelona
-Els romanents o brevissíma relació d’heretges de John Ball (pseud.)
En una segona votació, passen les següents obres
-Lliçó d’anatomia de Carles Lapuente
-Alguns ocells muts d’Òscar Palazón Ferré / Tarragona
-Busco company de pis zombi de Jordi Sanromà i Nart / Terrassa
-Ratafia supernova de Jordi Casals i Merchán / Vilafant
-Amb els vells hostes de Carlos Palans (pseud.)
-Els romanents o brevissíma relació d’heretges de John Ball (pseud.)
En una tercera votació, passen les següents obres
-Lliçó d’anatomia de Carles Lapuente
-Alguns ocells muts d’Òscar Palazón Ferré / Tarragona
-Els romanents o brevissíma relació d’heretges de John Ball (pseud.)
Finalment a la darrera votació queda finalista
-Lliçó d’anatomia de Carles Lapuente
i guanyadora per majoria
-Els romanents o brevissíma relació d’heretges de John Ball (pseud.)
oberta la plica l’autor és Víctor García Tur.
Girona 30 d’octubre de 2017.
- Presentació dels XXXVII Premis de Novel·la Curta Just M. Casero del 2017
- Un total de trenta-tres obres concorren al premi Casero
- Bases de la 37a edició 2017
- Acta dels premis de la 36a edició
- 2016 - 36a edició
Pàgina 2 de 14
