Reculls de premsa

Diari Ara: Víctor García Tur guanya el premi Casero de novel·la curta

Fa molt de temps que Víctor García Tur arrossega la idea d’escriure sobre un adolescent que viu el seu trànsit cap a la vida adulta d’una manera conflictiva. “Als 20 anys em vaig començar a preguntar què passaria el dia que madurés i deixés d’entendre els joves”, diu ara, després d’haver posat punt final a Els romanents i d’haver aconseguit el 37è premi Just Manuel Casero, convocat per la Llibreria 22 de Girona i dotat amb 2.200 euros, una escultura de Glòria Bosch i la publicació del llibre a Empúries.

La novel·la breu de García Tur explica “la rebel·lió d’un jove amb els pares” a través de tres punts de vista: “Hi ha el dietari del noi, hi ha la mare que intenta entendre i acceptar el fill i, finalment, hi ha una sèrie de textos assagístics que parlen de revoltes medievals, mil·lenarisme, automortificació i moltes altres situacions peculiars”. La singularitat del llibre és que posa en relació el trencament adolescent -el personatge entra en una tribu urbana inventada- i aquells episodis de l’Edat Mitjana més extravagants. “Volia parlar dels càtars, però també de molts altres temes, com ara la rebel·lió anabaptista de Münster del 1534, en què la poligàmia va ser legal durant tot un any”, recorda.

Víctor García Tur es va presentar al Casero amb el pseudònim de John Ball, un dels líders de la revolta camperola que va tenir lloc a Anglaterra l’any 1381. “Des que vaig tenir la idea inicial per a la novel·la havia anat fent moltes proves, però no acabava de trobar la manera d’enfocar el tema -admet-. L’última vegada que m’hi vaig posar va ser a la primavera, i la clau de volta van ser els petits assajos medievals, que no deixen de ser una paròdia dels textos assagístics d’aquesta mena”. Els romanents és el tercer llibre de García Tur. Nascut a Barcelona el 1981, va debutar amb els contes de Twistanschauung, premi Documenta 2009, i el 2016 va publicar Els ocells -premi Marian Vayreda-, que partia d’una revisió de la pel·lícula homònima de Hitchcock: en comptes d’atacar la gent, els ocells del seu llibre desapareixien d’una part de la comarca imaginària de les Moles.

Un finalista bernhardià

El jurat del Casero -integrat per Mita Casacuberta, Josep M. Fonalleras, Imma Merino, Vicenç Pagès, Eva Vázquez i Jordi Gispert- ha triat Els romanents entre les 33 obres que s’han presentat al premi gironí. El llibre finalista ha sigut Lliçó d’anatomia, de Carles Lapuente, que rebrà 600 euros. “És un llarg soliloqui d’un escriptor sofisticat i culte, però al mateix temps rondinaire i maniàtic, que aspira a ser literalment Thomas Bernhard -explica el jurat-. Subjugant i desconcertant alhora, la novel·la no fa sinó mostrar en viu els conflictes d’identitat, els dubtes i les giragonses que condueixen a la construcció d’una vida pròpia”.

Al llarg de gairebé quatre dècades de trajectòria, el premi Casero ha reconegut autors com Miquel Fañanàs (1982), Dolors Garcia i Cornellà (1985), Lluís Muntada (1988), Joan Daniel Bezsonoff (2003), Mònica Batet (2005), Muriel Villanueva (2011), Mar Bosch (2012) i Oriol Ponsatí-Murlà (2013). El guanyador del 2016 va ser Jaume Puig amb El veler magenta.

Font: Diari Ara

El Punt Avui: García Tur rep el Casero per una història de tensió familiar

L’escriptor Víctor García Tur (Barcelona, 1981) va guanyar ahir el 37è Premi Just Manuel Casero de novel·la curta, que convoca la Llibreria 22, amb l’obra Els romanents, que té una espècie de subtítol (o brevíssima relació d’heretges) ratllat pel mateix autor, que va definir l’obra com “una novel·la de tensió familiar”. El finalista va ser Carles Lapuente (Barcelona, 1969) –que va viure molts anys a Sant Feliu de Guíxols i ara resideix a Vigo– amb la novel·la Lliçó d’anatomia. El primer premi està dotat amb 2.200 euros, una escultura de Dolors Bosch i la publicació de l’obra per Empúries, el gener vinent. El segon premi té una dotació de 600 euros i la possible publicació, recomanada ahir pel presentador, Guillem Terribas, i també pel jurat, que va destacar “la qualitat de molts del textos presentats”. El jurat, format per Mita Casacuberta, Josep M. Fonalleras, Imma Merino, Vicenç Pagès, Eva Vàzquez i Jordi Gispert, com a nou secretari sense vot, va decidir aquest veredicte per majoria després de quatre votacions, a partir de les 33 obres presentades.

“La intel·ligència de la construcció i el matisat sentit de l’humor fan que Els romanents sigui una peça singular, atractiva, amb gran domini dels diversos tipus de llenguatge, de les veus narratives”, va dir ahir Fonalleras sobre l’obra guanyadora, que García Tur va presentar al premi amb el pseudònim John Ball. Els romanents és “una història d’ideals perduts i d’obsessions juvenils, amb un rerefons històric que relliga el relat amb diverses heretgies de l’edat mitjana”. Els protagonistes són una parella d’antics radicals que ja han renunciat a bona part dels seus ideals i viuen aïllats del món en una urbanització amb el seu fill, un noi de 17 anys que mostra unes dèries cada vegada més estrambòtiques. Com a contrapunt de la deriva del fill adolescent, l’autor realitza una “hàbil reconstrucció” de fragments del llibre En pos del milenio: revolucionarios milenaristas y anarquistas místicos de la Edad Media (1957), de Norman Cohn. García Tur va guanyar el Documenta amb un recull de contes, Twistanschauung (Empúries, 2009) i amb la novel·la Els ocells (Empúries, 2016), va obtenir el Marian Vayreda 2015, a Olot.

Sobre l’obra finalista, Eva Vàzquez va dir: “Lliçó d’anatomia és el llarg soliloqui d’un escriptor sofisticat, cosmopolita i culte, però al mateix temps rondinaire i maniàtic, que aspira a ser literalment Thomas Bernhard”. En aquest cas, hi ha un altre referent cultural en el subsòl d’aquest “assaig dramatitzat”: La lliçó d’anatomia del doctor Deijman, la pintura de Rembrandt que mostra l’autòpsia d’un ajusticiat. “Subjugant i desconcertant alhora, la novel·la no fa sinó mostrar en viu allò que Harold Bloom va definir com «l’angoixa de les influències», aquell afirmar-se, encara que sigui amb un fil de veu, enmig dels mostres, i com ser tu i no un altre enmig de l’al·luvió d’identitats que et festegen. Això és Lliçó d’anatomia: un conflicte interior, entre la supèrbia i la derrota, en camí de construir una veu i un món propis”, va concloure Vàzquez.

Font: Xavier Castillón - El Punt Avui

Un total de trenta-tres obres concorren al premi Casero

Un total de trenta-tres obres, sis més que en l’edició passada, concorren al 37è Premi Just Manuel Casero de novel·la curta, que convoca la Llibreria 22 de Girona. La majoria d’autors, procedents de ciutats de tot Catalunya, prefereixen presentar-se amb pseudònim, tot i que escriptors amb obra ja publicada com ara el lleidatà establert a Tarragona Òscar Palazón o el gironí Jordi Casals Merchán hi concorren a cara descoberta.

El jurat continua format per Josep M. Fonalleras, Imma Merino, Vicenç Pagès Jordà, Mita Casacuberta i Eva Vàzquez, i s’hi incorpora el llibreter de la 22, Jordi Gispert, com a secretari sense vot, en substitució de Guillem Terribas. El veredicte del premi, dotat amb 2.200 euros per a l’obra guanyadora, més la publicació a l’editorial Empúries, i 600 euros per a la finalista, es donarà a conèixer, com ja és tradicional, el dia 30 d’octubre durant una festa a la sala La Planeta (20 h). Aquest any, l’espectacle d’obertura serà una recreació teatral i musical d’un fragment de les Memòries d’Aurora Bertrana, en homenatge tant a l’aniversari del seu naixement com al del seu pare, Prudenci Bertrana.

La festa de lliurament del Casero forma part de la setmana literària organitzada conjuntament per la llibreria gironina i la sala La Planeta amb el nom de Proposta de Poesia, que aquest any arriba a la 25a edició. Les activitats tindran un preàmbul el dijous dia 26, a la biblioteca Just M. Casero del Pont Major (20 h), amb una tertúlia del club de lectura d’El veler magenta amb el seu autor, Jaume Puig, guanyador de l’edició passada. La resta de propostes tindran lloc a La Planeta, i les inaugurarà el poeta i pintor gironí Narcís Comadira, que diumenge dia 29 (18 h) vindrà a llegir-hi una tria dels seus poemes i probablement n’avançarà alguns dels que té previst publicar en un nou llibre a principis del 2018. Alternant veus de diferents generacions, el dimarts dia 31 (20 h) serà el torn de la professora universitària Maria Cabrera, guanyadora de l’últim premi Carles Riba de poesia amb La ciutat cansada, que llegirà i comentarà amb el públic. L’1 de novembre, Rosa Font llegirà també textos del seu nou poemari, Em dic la veu (18 h), que Antoni Clapés considera “un referent de la poesia europea d’aquest inici de segle”.

La Proposta es tancarà amb dos homenatges: el 2 de novembre (20 h), amb un concert de Joanjo Bosck dedicat a les Cançons i poemes de l’alquimista, de Josep Palau i Fabre, en el seu centenari (és l’únic acte de pagament, 5 euros), i el 4 de novembre (20 h), amb l’espectacle E & E, pel nom compartit entre Emily Brontë i Emily Dickinson, que seran recordades amb una lectura dirigida per Rosa Vilanova, amb acompanyament visual i musical.

Autor: - Girona

 

Font:  El Punt Avui

Pàgina 1 de 5