Reculls de premsa

Diari de Girona 31/10/10

El jove a l´atur Helder Farrés rep el Casero pel viatge interior "Novotsky"

La gironina Mercè Saurina queda finalista amb la història d'amor "Com dues llunes de Saturn", explicada per una mare a la seva filla.Gala de proclamació amb aniversari. La cerimònia es va allargar fins a les 3 de la tarda.Guillem Terribas rep per sorpresa el pastís d'aniversari.Els dos guardonats, al final de la cerimònia.Narcís- Jordi Aragó va recordar Casero.La coral Xàntica va interpretar en clau d'humor peces conegudes.Unes 180 persones van omplir la sala La Planeta. Un jove barceloní de 36 anys d'edat, Helder Farrés, recentment caigut al pou de l'atur, es va proclamar ahir guanyador del premi Just Manuel Casero de novel·la curta amb Novotsky, la història d'un noi subjugat per una mare dominadora que inicia un viatge a les arrels familiars per descobrir la vida del seu avi.

A jutjar per la confessió del propi autor, el premi ha arribat per a Helder Farrés com aigua de maig, ja que després de quinze anys de sacrificis llevant-se a les cinc de la matinada per escriure, sense obtenir resultats, quan ja pensava que "no servia" i es veia condemnat a treballar al "Mercadona o a l'Erosky", ha sonat la campana en el seu tercer intent al Casero.

Com a guanyador, Farrés s'emportarà els 2.200 euros del premi, la publicació de la seva obra a l'editorial Amsterdam que, com va dir el membre del jurat Vicençs Pagès, és una "bona editorial, no una simple impremta", i també s'endú una escultura de Jordi Gispert. A patir d'aquest trentè aniversari, cada any el guanyador rebrà una obra d'art d'un artista diferent.

En canvi, Mercè Saurina s'haurà de conformar amb els 600 euros que el premi lliura al finalista, a excepció que l'editorial opti per la publicació de la història d'amor Com dues llunes de Saturn, cosa no ?exigida per les bases del premi.

Nascuda el 1966 en una família de Bàscara, Mercà Saurina, que va concórrer al premi amb el pseudònim de Ginebra Estany, va viure molts anys a Girona i actualment resideix a Quart. És professora de música de l'Institut Salvador Espriu de Salt.

La seva novel·la és una història d'amor explicada per una mare a la seva filla, amb flaixos històrics de l'exili i l'emigració republicana arran de l'arribada de les tropes feixistes.

Helder Farrés i Mercè Saurina es van convertir ahir en les figures estel·lars d'una cerimònia de proclamació que també va donar protagonisme a la commemoració del trentè aniversari del premi, amb les actuacions de la coral Xàntica, l'acompanyament musical del mestre Joan Sadurní, lectures de poemes, la pertinent lectura del veredicte a càrrec del jurat, i tota una documentada conferència de Narcís Jordi-Aragó, que va evocar la figura de l'immigrant, seminarista, picapedrer, periodista, regidor i diputat Just Manuel Casero, mort prematurament l'any 1981.

El ràpid ascens dels aprofitats.

Segons Aragó, Casero va marxar amb els ideals intactes, sense temps de veure "el ràpid ascens dels aprofitats i la caiguda dels decebuts".

A llarg de la gala, fent ús del recurs a l'anècdota ilarant, Terribas va anar enumerant les figures dels guanyadors i també les dels presentadors que, amb noms com els de Gato Pérez, Jaime Gil de Biedma, Tisner, Teresa Gimpera o Quim Monzó, ha tingut en les seves trenta edicions un premi que, per Aragó, és ja una "fita essencial del panorama literari català".

En representació del jurat, Vicenç Pagès va llegir el veredicte i va fer notar que és "tot un èxit" rebre 35 originals. "Això vol dir que 35 persones han escrit una novel·la curta en català i l'han enviat al Casero. Això és un èxit extraordinari. Aquest no és un premi gironí, sinó dels Països Catalans", va afegir, en referència a la procedència de les obres. Segons Pagès, tants originals adreçats al Casero és un símptoma que "costa publicar en una bona editorial".

El jurat ha detectat aquest any menys històries de la Guerra Civil, menys erotisme i menys escenaris gironins i, en canvi, més fantasia, històries de bruixes, novel·la sentimental i personatges amb problemes psicològics i familiars.

Daniel Bonaventura. Diari de Girona 31.10.10