Reculls de premsa

e-llibreries.cat: Més originals que mai al premi Just Manuel Casero, que es vincula a un cicle d'espectacles poètics

 Més originals que mai al premi Just Manuel Casero, que es vincula a un cicle d'espectacles poètics

El premi Just Manuel Casero s'ha convertit en una plataforma per donar a conèixer autors desconeguts i en una forma que aquests intentin publicar la seva primera obra amb una editorial de renom, que aquest any és Empúries. Aquesta compensació, juntament amb el premi en metàl·lic que s'emporta el guanyador de 2.200 euros (600 per a l'altre finalista), és motiu més que suficient perquè les obres que s'hi presentin hagin proliferat i enguany hagin arribat fins a 54, una quinzena més que l'any passat.

 

A aquest fet i a la seva consolidada trajectòria com a certamen de novel·la curta en català, aquest any cal sumar-hi un altre ingredient que el complementa: la Proposta de Poesia de la Sala La Planeta que inclou diferents espectacles on es podrà gaudir de l'obra d'autors com Miquel Pairolí (27 d'octubre a les 19 h a càrrec de Gemma Gómez i Roger Costa-Pau), Agustí Bartra (28 i 29 d'octubre i 3 de novembre, 18 h a càrrec de Sam Abrams), Pere Calders (La ciutat cansada, a càrrec de Julià Guillamon) i Avel·lí Artís Gener “Tísner” (a càrrec de Màrius Serra). La poesia també hi serà presenta a través de la paraula de Jordi Llavina que llegirà fragments del seu últim llibre Vetlla (31 d'octubre, 20 h); a la presentació de la revista Poetari (1 de novembre, 18 h) i amb l'espectacle T'estim perquè hi eres (De Formentera a Girona), amb textos de Daniel Palomeras i Olga Ortega (3 de novembre, 21 h). Tots els espectacles són gratuïts excepte un: Heroïnes i herois de William Shakespeare, de la Companyia Bardòlatres (2 de novembre, 21 h), inclòs en la programació de Temporada Alta. L'acte central de tot plegat serà el lliurament del premi (32 è) el 30 d'octubre, 20 h, on es retrà homenatge a Escarulata Circus, que celebra el seu 25è aniversari.

 

vist a e-llibreries.cat

La Proposta de Poesia celebra 20 anys a la sala La Planeta

El cicle està vinculat al Premi Casero, al qual aspiren 54 obres. La sala gironina inicia demà la programació de tardor i obrirà per Nadal amb funcions d'Escarlata Circus


La Proposta de Poesia, organitzada conjuntament per la Sala La Planeta i la Llibreria 22 de Girona, i vinculada al Premi Literari Just Manuel Casero, que convoca la llibreria, arriba enguany a la 20a edició. Ahir se'n va presentar la programació, que s'obrirà el 27 d'octubre (19h), amb l'espectacle Miquel Pairolí, la paraula de viure, en què Lluís Muntada ha fet una selecció de textos de l'escriptor de Quart, que llegiran Gemma Gómez i Roger Costa-Pau, dirigits per Roser Bover. Els dies 28 i 29 d'octubre i 3 de novembre, en tots els casos a les 6 de la tarda, s'han programat sessions dedicades a Agustí Bartra (El gall canta per tots dos, a càrrec de Sam Abrams), Pere Calders (La ciutat cansada, a càrrec de Julià Guillamon) i Avel·lí Artís Gener “Tísner” ( a càrrec de Màrius Serra), respectivament. Els denominadors comuns: escriptors o periodistes catalans, o totes dues coses alhora, coetanis, exiliats a causa de la Guerra Civil i amb una aportació cabdal a la cultura i les lletres catalanes. La proposta es completa amb la presentació i lectura de fragments de l'obra Vetlla, de Jordi Llavina, a càrrec del mateix autor (31 d'octubre, 20h); amb la presentació de la revista Poetari (1 de novembre, 18h) i amb l'espectacle T'estim perquè hi eres (De Formentera a Girona), amb textos de Daniel Palomeras i Olga Ortega (3 de novembre, 21h). La proposta conté un únic espectacle de pagament –la resta són gratuïts–, titulat Heroïnes i herois de William Shakespeare, de la Companyia Bardòlatres (2 de novembre, 21h), inclòs en la programació de Temporada Alta,, promogut pel traductor i assagista Salvador Oliva, en què el focus es posa en la dicció, i en què hi actuaran Sergi Mateu, Bernat Quintana i Gemma Reguant. L'acte central de la proposta (30 d'octubre, 20h) és el de lliurament del premi (32è), al qual s'hi han presentat fins a 54 originals, 10 més que l'any passat, i en què es retrà homenatge a Escarlata Circus, que celebra el seu 25è aniversari.

Escarlata per Nadal

La Planeta, a més de la programació de Temporada Alta i de la Proposta de Poesia, acull la 22a Proposta de Teatre Independent, que comença demà mateix, i un concert del Festival de Jazz de Girona. Aquest any, a més, la sala gironina té previst programar per Nadal. Els dies 23, 26, 29 i 30 (12h) de desembre, i 22, 27 i 28 (18h), també de desembre, la companyia Escarlata Circus instal·larà la seva petita vela a l'interior de la sala i hi presentarà l'espectacle familiar de teatre circ Llenties i marabú.

Inici de temporada amb un musical dels ITTeatre

La Coordinadora de Teatres Independents de Catalunya (CTIC: la Planeta, Sala Trono, Teatre de l'Aurora i Teatre de Ponent), i l'Institut del Teatre, han organitzat el cicle Institut del Teatre en Gira, que fa possible que espectacles d'alumnes llicenciats en el darrer curs –tallers de final de carrera– tinguin un circuït. Així, des de demà al 7 d'octubre, en els quatre teatres de la CTIC s'hi faran 16 funcions dels espectacles Landrys, laundry de ladies, i Polièdrica, ambdós de la companyia ITTeatre, creada expressament per a l'ocasió, com en el seu moment es va crear la d'ITDansa. A La Planeta, demà (21h) i demà passat (18h) es podrà veure Landrys, un musical que tracta sobre la condició de la dona, a partir de textos de Virginia Woolf, María Zambrano, Lorca, Heiner Müller, Silvya Plath, Marta Galán o Alejandra Pizarnik, a més de materials propis. L'espectacle transcorre a ritme d'estàndards força populars (Blue moon, Moon river, Volare, My funnie Valentine...) i és una creació col·lectiva dels alumnes de quart d'Interpretació Musical i quart d'Escenografia. Landrys presenta una bugaderia com a espai simbòlic, en què s'hi representen moments iniciàtics d'esdevenir una dona i sentiments relacionats amb aquests processos: naixement, aprenentatge, sexe, rebel·lia, por, somni, bogeria, temptació de suïcidi i mort. La direcció és de Xavier Martínez, ajudat per Marc Chornet, director d'una joia com Carmela, Lilí, Amanda, un musical deliciós també sobre la condició de la dona al llarg del segle XX.

 

Font: El Punt Avui

El Punt Avui - La traïció de Rousseau

Josep Buldó publica a Viena l'obra amb què va ser finalista del casero el 2005
A les seves Confessions, Jean-Jacques Rousseau recordava la jove cuinera amb qui havia coincidit al servei de Madame de Vecellis a Torí i a qui va acusar falsament d'un furt que en realitat havia comès ell. “Ah, Rousseau, jo creia que eres bo”, transcrivia tants anys després el lament de l'amiga traïda: “Em fas molt desgraciada, però no voldria trobar-me en el teu lloc.” Aquest fugaç episodi i l'enigmàtica figura de la cuinera Marion, a qui la falsa acusació va canviar el curs de la vida, van servir a l'escriptor barceloní Josep Buldó i Bros, llicenciat en filosofia, per ordir la trama de Marionette o l'amiga de Rousseau, una novel·la epistolar, a la manera del segle XVIII, que s'endinsa en el sentiment de culpa entreteixint realitat i ficció. L'obra, que ara ha publicat Viena Editorial coincidint amb el 300 aniversari de Rousseau, va ser finalista l'any 2005 del Premi Just M. Casero de novel·la curta que convoca la Llibreria 22.

 

font: El Punt Avui - La traïció de Rousseau Eva Vàzquez

El punt Avui - La novel·la com un riu terapèutic

Isidre Grau - El Punt Avui

La novel·la com un riu terapèutic

Un gat taronja, que viu entre els dos pisos de la Raquel, té el seu paper Foto: PERE VIRGILI.

El premi Just M. Casero ens té acostumats als exercicis de risc i a les sorpreses narratives. Des del 1981, quan la Llibreria 22 de Girona va convocar-lo en memòria del periodista fundador d'El Punt Diari mort feia poc, cada any per les Fires de Sant Narcís hi ha l'al·licient de saber quina nova descoberta catapultarà. En les primeres edicions ja va assenyalar autors com ara Vallbona, Bras, Fañanàs, Fonalleras i Garcia Cornellà, que després no han parat d'ampliar el joc literari. El 2003 Joan-Daniel Bezsonoff es va afegir a la nòmina amb la celebrada La guerra dels cornuts, i sense anar tan lluny, en les dues darreres edicions ha triat textos tan atípics com ara Olor de violetes, de Josep Campmajó, i Novotsky, de Helder Farrés.

Que el 2011 l'hagi guanyat una novel·la com és La gatera, de Muriel Villanueva (València, 1976), confirma el seu suport a l'experimentació, ben al marge dels criteris comercials. Un altre text que reforça l'anomenada novel·la breu (el premi demana originals entre 75 i 100 pàgines) com a gènere de fecunditat creativa, sense arribar als 200 folis de rigor per fer soroll al mercat. L'esperit de síntesi és d'agrair, sobretot en històries com aquesta, que neixen, progressen i es tanquen com un riu de paraules amb un objectiu precís: en aquest cas, resoldre la teràpia engegada per la protagonista des de les primeres pàgines.

Ningú s'ha d'alarmar, ni preparar-se per a un procés psicoanalític convencional. Res a veure amb el darrer mètode perillós de David Cronenberg. El que llegim és un símil de dietari, de to més mental que escrit, de la Raquel al llarg d'un any, quan es fa càrrec dels dos pisos –simètrics, l'un que dóna al carrer, l'altre, a la terrassa interior– que li corresponen per herència de la seva extingida família. La matèria podria ser espessa, però la noia, amb 35 anys, gasta una veu ràpida, desenfadada, un pèl absent, que ens fa témer un nou Holden Caulfield, encara que no sapiguem quin camp de sègol vigila. Però aviat es converteix en una màquina de llenguatge, que integra somnis, pensaments, vivències i lectures, anant del vocabulari més culte al més col·loquial, escatològic i fins pornogràfic, sempre amb la dèria d'esbrinar la seva identitat, sobretot la sexual.

Qualsevol intent d'apamar la trama argumental seria perjudicar greument la salut d'un relat que flueix amb una llibertat fresca i esbojarrada, quan només compta la predisposició del lector a deixar-se endur pel riu de paraules, despreocupant-se de les fronteres entre imaginació i realitat. Totes les associacions són vàlides si espanten els fantasmes d'un passat familiar tràgic, sense que els lectors ens hàgim d'angoixar. Aquí no hi ha tragèdia que pugui més que la vitalitat, el sentit lúdic i les ànsies d'alliberació de la Raquel. L'autora posa el llenguatge al seu servei i la noia en fa el que vol: accelera, salta temps, posa la lupa o alenteix les descripcions, com quan retransmet a temps real la còpula de totes les còpules en quatre pàgines, sense que defallim en l'intent de seguir-les.

Muriel Villanueva no s'estrena, ni té tanta innocència literària com ens vol fer creure la seva Raquel. En tres novel·les anteriors ha explorat de tot –des de la defensa de les mares lesbianes fins a la biografia d'un avi, passant per la relació entre una professora de música i un jove mim–, sempre amb l'agudesa de les veus singulars. Si el premi Just M. Casero li dóna ales per a empreses més ambicioses, haurà fet bona feina.

Pàgina 3 de 5