Reculls de premsa

Club Lectura Sant Gregori

De Lectura - Club de Lectura de Sant Gregori

Amsterdam Llibres publica 'La gatera', premi Casero 2011

'La gatera', de l'escriptora Muriel Villanueva, darrer premi de novel·la curta Just Manuel Casero ha arribat ja a les llibreries de la mà del segell 'Amsterdam Llibres'. Aquest vespre la Llibreria 22, organitzadora del certàmen ha acollit la presentació de l'obra on Villanueva ha estat acompanyada de Guillem Terribas, propietari de la 22 i ànima del premi, l'editora Izaskun Arretxe i Vicenç Pagès, membre del jurat del guardó. Arretxe ha destacat de Villanueva que és 'una veu amb destresa narrativa però alhora amb frescor', l'autora de 'La gatera' ja té tres obrers publicades, i l'ha comparat amb Marta Rojals i la seva novel·la 'Primavera, estiu, etc...' quant a 'sorpresa literària'. 'És una novel·la de molta qualitat', ha dit. Segons ha explicat Vicenç Pagès, el premi Casero s'està convertint en 'un destí de llibres imprevisibles' i també ha destacat el fet que l'escriptora premiada enguany no sigui una autora novella. Per Pagès el Casero 'ha deixat de ser un premi gironí' i ha assegurat que enguany hi va haver coincidència en el jurat alhora de triar 'La gatera'. 'No hi ha un decàleg per escollir una obra, cadascun de nosaltres es fixa en un aspecte i a més amb matisos', ha dit. De Villanueva n'ha destacat la rigorositat narrativa, la disciplina 'militar' a l'hora d'escriure i el fet que la seva novel·la té una trama molt ben estructurada. 'L'autora sap on va, la seva novel·la té un índex i un percentatge molt alt de literatura', ha dit. 'És un artefacte de rellotgeria', ha afegit.

La sinopsi que consta a la contraportada del llibre és l'única cosa que es pot explicat sense desvetllar el desenllaç: La Raquel hereta dos pisos simètrics. L'un dóna al carrer i l'altre, a un pati interior des d'on s'escola un gat taronja. Obrir una gatera al mur que separa els dos habitatges esdevindrà un camí intrigant cap a la identitat de la noia'.'La gatera és una novel·la escrita des del llindar: un forat obert en una paret que connecta dos mons sense intersecció aparent. Una història commovedora que barreja realitat i ficció, vida i mort, masculinitat i feminitat', continua.

Muriel Villanueva (València, 1976) ha explicat que aquesta novel·la és una obra de trencament. Per una banda ha deixat enrere el tema recurrent de la família. Això l'ha situat a ella com a escriptora, igual que a la protagonista, 'davant d'un abisme, amb dos pisos buits i obligada a començar de zero'. Per altra banda hi ha dos trencaments literaris estilístics purament que són l'ús de la primera persona, en format diari íntim, i el monòleg interior, que Villanueva fa servir per primer cop. Professora d'escriptura creativa a l'Ateneu barcelonès, ha explicat que ha fet el contrari que recomana als seus alumnes i ha escrit 'un relat de no-ficció o un diari íntim de ficció' 'Què hi del propi autor en un relat de ficció i què hi ha de ficció en un diari íntim', es pregunta l'escriptora. 'No sé si sóc massa atrevida, però quan vingui l'Arnau, Arnau dels meus ulls, Arnau occhi miei, li diré: Arnau, no he tingut temps de comprar res i no sóc bona cuinera, mentiré...'

El punt Avui - Un tros de conversa amb Murial Villanueva

UN. DE. AMB
TROS. CONVERSA

Muriel Villanueva

Muriel Villanueva Foto: ANDREU PUIG.
A.C.
Una de les coses que més sobten de la teva novel·la és aquest model de llengua tan fresca.

M.V.

Té a veure amb el fet que estem llegint un diari íntim i aleshores tinc la llibertat d'explicar-me el dia a dia tal com vull, fins i tot hi ha barbarismes que el personatge ja té integrats en el seu llenguatge. Els catalans estem molt traumatitzats en aquest aspecte. Integrem un castellanisme i tot se'ns fa molt gros i es transforma en una qüestió moral i política. Estic d'acord que s'ha d'escriure amb cura i protegint la llengua, però aquesta és una veu mimètica i no una veu narrativa, per això em permeto carregar-me la llengua en pro de la versemblança.

A.C.

Com definiries la teva protagonista?

M.V.

Està molt tancada i alhora és molt passional i quan treu aquesta passió, explota. Té un peu sempre en la ficció, no acaba d'estar en el món real.

A.C.

En aquest sentit, és un personatge molt quixotesc.

M.V.

Potser sí, vist així.

A.C.

I temàticament, de què volies parlar?

M.V.

De l'escriptura, però ho faig jugant amb mi mateixa. Ja no sóc tan innocent escrivint ficció. De vegades et penses que ets molt original, però no deixa de ser fals, perquè quan t'ho remires, et dius: hòstia, si sóc jo! Jo volia dinamitar aquest procés.

A.C.

Però és impossible!

M.V.

Exacte, quan fas ficció sempre hi ets, vulguis o no. La frontera és molt difusa, així que em vaig dir: farem el contrari, seré jo. La Raquel es diu: m'escriuré a mi mateixa de la manera més fàcil, és a dir, amb un diari íntim, però al final un descobreix la quantitat de coses que ens podem arribar a inventar quan intentem explicar-nos a nosaltres mateixos.

A.C.

I la tesi és que, al cap i a la fi, ens acabem explicant més bé a través de la literatura?

M.V.

Sí, en la mesura que ens ajuden les metàfores. De fet aquesta és una novel·la que és un diàleg amb el gènere de la novel·la.

A.C.

Però que ningú no s'espanti: té un argument!

M.V.

Sí, és la història d'una noia que ho ha perdut tot i està sola a la vida. Hereta dos pisos simètrics en una mena d'Eixample, i un dels pisos el lloga a un noi. La paret que separa els dos pisos és una frontera en la qual els personatges obren un forat perquè hi passi un gat. També és la frontera entre la realitat i la ficció, entre la vida i la mort, entre la masculinitat i la feminitat...

A.C.

Però això no ho podem explicar gaire perquè hi ha un final sorpresa. Per què a totes les teves novel·les hi surt una iaia?

M.V.

Perquè jo tenia una iaia molt potent que se'm va morir. A mi em van criar dues mares, que eren parella, i totes dues eren molt absents. La meva àvia era la presència del dia a dia, però les iaies es moren sense avisar i et deixen tirada.

A.C.

Et guanyes la vida fent classes a l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu. En què t'ajuda a l'hora d'escriure?

M.V.

Crec que després de cinc anys fent de profe, he pogut fer aquest pas que els explico als alumnes: només dominant un mètode podràs començar a jugar i a saltar-te'l. Aquesta és la novel·la que m'ho ha permès. De fet, hi faig tot el que prohibeixo.

A.C.

Ja veuràs el proper dia, a classe!

M.V.

No, per exemple, jo no aconsello mai la primera persona perquè és fàcil que et surti malament, però aquí no només faig això, sinó que és un diari íntim, que si l'he pogut fer és perquè sabia en quins perills podia caure.

A.C.

En la novel·la hi ha molts títols de llibres, de pel·lícules...

M.V.

Intento fer dialogar totes les arts de representació de la realitat i aquest joc entre realitat i ficció deu tenir a veure amb la manera que tenim de mirar-nos el món. Abans era més complicat trobar un racó per abandonar-se a la ficció, però ara jo només m'alimento de pel·lícules i sèries.

A.C.

Ets una friki que sempre està al dia de l'última sèrie?

M.V.

No, sempre vaig dues sèries tard. Estic començant a veure Breaking Bad i m'agrada molt A dos metros bajo tierra, que ja està una mica passadeta. Perdidos també la defensaré sempre. No tinc tele i no veig la realitat. No sé què passa mai perquè cada vespre em poso un capítol d'una sèrie o dos. Abans em feia vergonya, però ara veig que el que em fa contenta és aïllar-me de la realitat.

A.C.

Uf, vigila Muriel, que ja saps com va acabar el cavaller de la trista figura!

El Punt Avui - Forat cap a la identitat

El Punt Avui - Cultura - 20/01/2012

Forat cap a la identitat

Muriel Villanueva, guanyadora del premi Just M. Casero, ahir a la llibreria La Central de Barcelona Foto: ANDREU PUIG.

Muriel Villanueva explora els límits entre realitat i ficció
a ‘La gatera'

Ha de ser molt plaent poder premiar obres que t'han entusiasmat. O això es desprèn de les paraules que va pronunciar ahir Guillem Terribas, de la llibreria 22 de Girona, que fa 31 anys que organitza el premi Just M. Casero de novel·la curta. “El nostre jurat té llibertat total, no volem tenir en compte repercussions comercials”, va declarar Terribas.

La darrera guanyadora ha estat Muriel Villanueva i Perarnau (València, 1976), amb La gatera, publicada per Amsterdam. Villanueva és actualment professora d'escriptura a l'Ateneu Barcelonès. “De tots els guanyadors, només dos havien publicat abans del premi, en Bezsonoff i la Muriel, i es nota; ella té un domini de la llengua magnífic”, hi va afegir Terribas.

“Les meves tres obres anteriors eren més formals; amb aquesta vaig voler arriscar una mica, fer un llibre diferent –explica l'autora–. És una mena de dietari de ficció, o de novel·la de no-ficció, un joc a diferents nivells.”

Marina Penalva, editora d'Amsterdam, va comentar que és el cinquè premi Casero que publiquen i que aquesta “és una obra que evoluciona molt, que parla de la identitat, la gestió del dol i és plena de referents culturals, sobretot del cinema”.

La paret i el forat

I de què va? “Costa de resumir sense desvelar parts que és millor no saber abans de començar. Una noia d'uns 35 anys hereta dos pisos simètrics separats per una paret. Mira d'obrir-hi un forat, una gatera per permetre el pas d'un gat taronja. El forat provoca una mena de renaixement de la protagonista, accedeix a la seva identitat. A l'altra banda... hi viu un noi –explica Muriel–. No m'agrada rellegir el passat, mirem el present i a veure on ens porta.” “El que passa al final no és cap conya marinera, és molt dramàtic, molt bèstia...”, hi afegeix Terribas amb tota la intenció de llançar l'ham de la curiositat. Per cert, que aquest vespre es farà la presentació a la llibreria 22, a càrrec de l'escriptor Vicenç Pagès.

ara.cat - "Arriba 'La gatera', de Muriel Villanueva, últim premi Just M. Casero "

ara.cat - ara llegim - 19/01/2012

Arriba 'La gatera', de Muriel Villanueva, últim premi Just M. Casero

La novel·la narra un any en la vida d'una noia que viu un "renaixement" en perdre la família i heretar dos pisos interconnectats, que esdevenen escenari i metàfora del relat

L'escriptora i professora d'escriptura Muriel Villanueva

L'escriptora i professora d'escriptura Muriel Villanueva

L'escriptora Murel Villanueva i Perarnau ha presentat aquest dijous La Gatera, l'obra guanyadora de l'última edició del Premi Just M. Casero de novel·la breu, que organitza la Llibreria 22 de Girona. La decisió del jurat va ser unànime, i encara avui, l'editora d'Amsterdam Llibres, Marina Penalva, i el propietari de la llibreria, Guillem Terribas, s'han desfet en elogis cap a "la millor que ha vist el jurat en els últims anys". La Gatera narra un any en la vida d'una noia que viu un "renaixement" en perdre la seva família i heretar dos pisos interconnectats, que esdevenen escenari i metàfora del relat; metàfora de 'frontera', un concepte que apareix com a element clau de l'obra. La Gatera és una novel·la "escrita des del llindar", s'explica a la contraportada d'aquesta obra de Muriel Villanueva. I així ho ha defensat la seva autora, l'editora del llibre i tmbé el propietari de la Llibreria 22, Guillem Terribas, en la presentació pública del llibre.

La frontera física que separa els dos pisos heretats per la protagonista, i que tan sols uneix una gatera oberta en una paret limítrof és només un dels llindars als què fa referència la sinopsi de l'obra. La frontera entre el passat i el present, entre la vida i la mort, entre la ficció i la realitat, són els altres diàlegs que s'estableixen a la novel·la.

Un text amb què, a més, Villanueva també ha traspassat una frontera personal: la de l'escriptura. Tal i com ha exposat aquest dijous, l'escriptora "ha fet un salt important" en la seva trajectòria literària, ja que es va "atrevir a fer alguna cosa més" estilísticament. "Em vaig carregar una sèrie de coses (narratives)", fugint del mètode que ella mateixa ensenya a l'Escola d'Escriptura.

Un títol molt destacat

Pocs mesos després d'endur-se el XXXI Premi Just M. Casero, editora i representant del jurat reiteren que 'La Gatera' és possiblement l'obra de més nivell presentada en els darrers anys del guardó. A més, el seu reconeixement forma part d'una tendència força intrínseca d'aquests guardons, que com s'ha encarregat de recordar l'editora d'Amsterdam Llibres, Marina Penalva, passa per premiar autors amb "veus narratives potents".

Villanueva ha agraït els molts elogis rebuts, i ha admès que publicar en aquesta editorial li "obre portes" en l'àmbit professional, per bé que l'escriptora ja havia publicat fins el moment tres altres títols. A més, l'escriptora ha abonat la tesi de Terribas segons la qual el Premi Just M. Casero és un guardó "net", i considerat entre la crítica literària i el conjunt del sector com un certamen "just", quant al criteri estrictament literari del jurat.

El Punt Avui - Anna Carreras presenta nou llibre a La 22

El Punt Avui - 20/09/11 02:00 - Girona

L'escriptora Anna Carreras (Barcelona, 1977) presenta avui (20 h) la seva tercera novel·la, Unes ales cap a on, a la Llibreria 22 de Girona, acompanyada de l'editor, Quim Torra, del també escriptor Jaume Puig, que en farà la introducció, i de l'actor Jacob Torres, que llegirà algun fragment de l'obra. El llibre, editat per Acontravent i que va ser finalista del premi Just M. Casero el 2009, descriu, en forma de dietari minuciós, poètic i alhora descarnat, el procés d'un embaràs. Carreras, establerta a Girona des de fa un parell d'anys, defuig la imatge convencional i plana amb què s'ha abordat sovint el tema de la maternitat i elabora, a partir de la seva pròpia experiència, un exercici d'estil en què cos i llenguatge es fonen amb cruesa.

Publicat a El Punt Avui. Comarques Gironines 20-09-2011 Pàgina 43

Ara.cat el 28.01.11 - Amsterdam publica el premi Just M. Casero 2010

Helder Farrés novel·la la síndrome de Novotsky.

Hi ha premis que inflen les butxaques dels guanyadors i altres que busquen, més enllà de la recompensa econòmica, donar a conèixer autors amb valor literari. El Just M. Casero n'és un.


"Quan l'any 1981 vam decidir començar el premi Just Manuel Casero, no hi havia cap premi de novel·la curta en català".

Guillem Terribas, llibreter de la Llibreria 22 de Girona, recorda els inicis d'un certamen que acaba de fer 30 anys i que es manté fidel a dues constants: donar a conèixer nous autors i fer que els 2.200 euros del premi vagin a parar a un projecte més literari que no pas àvid de diners. "Si l'haguéssim dotat de massa recompensa econòmica, haurien vingut els caçadors de premis... i al final haurien acabat guanyant els de sempre", diu Terribas.
El trentè premi Casero de novel·la ha estat per a Helder Farrés, barceloní de 36 anys que després de molts anys d'escriptura -metòdica, sempre que el mètode fos compaginable amb la quotidianitat- va decidir provar sort amb la seva quarta novel·la, Novotsky , i ara que el llibre ha estat editat només vol que l'obra cridi prou l'atenció per poder seguir publicant. "Vaig trigar un any a escriure Novotsky i em va tocar fer-ne quatre versions, fins que vaig aconseguir trobar un final que em convencés", va explicar Farrés, un home de mirada i gestos tranquils. "Era molt conscient que la novel·la caminava cap a algun lloc molt concret, i que fins que no el trobés no la podia donar per bona".


El camí fins a Novotsky no va ser del tot recte, Farrés recordava que, des que va néixer el seu fill -ara fa quatre anys- si volia seguir escrivint li calia marcar-se un horari molt estricte: "Em llevava a les cinc del matí i escrivia fins a les vuit. Llavors portava el nen a la llar d'infants. Quan tornava de treballar a la tarda ens n'ocupàvem amb la meva dona".

Dels 'hikikomori' als 'ni-ni'

"Fer un Novotsky és fer tot allò que ens fa possible defugir la realitat", va recordar-nos Farrés. El protagonista del llibre ha visitat força psicòlegs perquè pateix la síndrome del títol, que consisteix, en la seva versió més extrema, a quedar-se estirat damunt del llit, sense fer absolutament res. "Els tres elements forans que em van inspirar per escriure'l van ser els hikikomori -aquells japonesos que no surten de l'habitació durant anys-, la pel·lícula Tanguy -sobre un noi que, passada la trentena, es resisteix a marxar de casa- i també la generació ni-ni -de la qual formen part tots aquells joves sense ofici ni benefici, ni perspectives de futur-", diu Farrés. La novel·la no ens parla, però, de la reclusió claustrofòbica del protagonista sinó de la superació de la síndrome viatjant fins a París per esbrinar qui va ser Philippe Malmaison, el seu avi, l'home "dels quadres i dels 25 milions de pessetes", "heroi de guerra" i, aparentment, una persona molt important a França.


Si bé la família d'Helder Farrés ha tingut molta relació amb França -el seu segon cognom és Hirondelle i la seva mare hi va viure durant molts anys-, l'autor assegura que "la ficció no té res a veure amb la realitat". Molts dels carrers i establiments que surten a Novotsky han estat trepitjats per Farrés, però ha volgut allunyar-los de la seva biografia per construir una novel·la en què el misteri i la psicologia són vehiculats a través d'una veu narrativa potent.


Publicat a l'Ara.cat el 28.01.11 per Jordi Nopca. Foto. Ara.cat


Pàgina 4 de 5