De Lectura – Club de Lectura de Sant Gregori
Amsterdam Llibres publica ‘La gatera’, premi Casero 2011
‘La gatera’, de l’escriptora Muriel Villanueva, darrer premi de novel·la curta Just Manuel Casero ha arribat ja a les llibreries de la mà del segell ‘Amsterdam Llibres‘. Aquest vespre la Llibreria 22, organitzadora del certàmen ha acollit la presentació de l’obra on Villanueva ha estat acompanyada de Guillem Terribas, propietari de la 22 i ànima del premi, l’editora Izaskun Arretxe i Vicenç Pagès, membre del jurat del guardó. Arretxe ha destacat de Villanueva que és ‘una veu amb destresa narrativa però alhora amb frescor’, l’autora de ‘La gatera’ ja té tres obrers publicades, i l’ha comparat amb Marta Rojals i la seva novel·la ‘Primavera, estiu, etc…‘ quant a ‘sorpresa literària’. ‘És una novel·la de molta qualitat’, ha dit. Segons ha explicat Vicenç Pagès, el premi Casero s’està convertint en ‘un destí de llibres imprevisibles’ i també ha destacat el fet que l’escriptora premiada enguany no sigui una autora novella. Per Pagès el Casero ‘ha deixat de ser un premi gironí’ i ha assegurat que enguany hi va haver coincidència en el jurat alhora de triar ‘La gatera’. ‘No hi ha un decàleg per escollir una obra, cadascun de nosaltres es fixa en un aspecte i a més amb matisos’, ha dit. De Villanueva n’ha destacat la rigorositat narrativa, la disciplina ‘militar’ a l’hora d’escriure i el fet que la seva novel·la té una trama molt ben estructurada. ‘L’autora sap on va, la seva novel·la té un índex i un percentatge molt alt de literatura’, ha dit. ‘És un artefacte de rellotgeria’, ha afegit.
La sinopsi que consta a la contraportada del llibre és l’única cosa que es pot explicat sense desvetllar el desenllaç: La Raquel hereta dos pisos simètrics. L’un dóna al carrer i l’altre, a un pati interior des d’on s’escola un gat taronja. Obrir una gatera al mur que separa els dos habitatges esdevindrà un camí intrigant cap a la identitat de la noia’.’La gatera és una novel·la escrita des del llindar: un forat obert en una paret que connecta dos mons sense intersecció aparent. Una història commovedora que barreja realitat i ficció, vida i mort, masculinitat i feminitat’, continua.
Muriel Villanueva (València, 1976) ha explicat que aquesta novel·la és una obra de trencament. Per una banda ha deixat enrere el tema recurrent de la família. Això l’ha situat a ella com a escriptora, igual que a la protagonista, ‘davant d’un abisme, amb dos pisos buits i obligada a començar de zero’. Per altra banda hi ha dos trencaments literaris estilístics purament que són l’ús de la primera persona, en format diari íntim, i el monòleg interior, que Villanueva fa servir per primer cop. Professora d’escriptura creativa a l’Ateneu barcelonès, ha explicat que ha fet el contrari que recomana als seus alumnes i ha escrit ‘un relat de no-ficció o un diari íntim de ficció’ ‘Què hi del propi autor en un relat de ficció i què hi ha de ficció en un diari íntim’, es pregunta l’escriptora. ‘No sé si sóc massa atrevida, però quan vingui l’Arnau, Arnau dels meus ulls, Arnau occhi miei, li diré: Arnau, no he tingut temps de comprar res i no sóc bona cuinera, mentiré…’
