Helder Farrés guanya el 30è Casero amb ‘Novostky’
La finalista va ser Mercè Saurina amb l’obra ‘Com dues llunes de Saturn’. El periodista i escriptor gironí Narcís-Jordi Aragó va obrir l’acte literari amb un parlament brillant i emotiu.
El viatge de caràcter introspectiu d’un jove, vehiculat a través d’una investigació per descobrir i conèixer la peripècia vital del seu avi, és l’objecte de la novel·la Novotsky, d’Helder Farrés (Barcelona, 36 anys), guanyador de la 30a edició del premi Just Manuel Casero de novel·la curta, convocat per la Llibreria 22. “És l’obra més fresca de totes les que s’han presentat aquest any, amb una veu inoblidable, la del narrador, un noi dominat per la mera que investiga en el seu passat”, així presentava l’obra guanyadora, ahir, a La Planeta, el portaveu del jurat, Vicenç Pagès, que va afegir: “L’estil és volgudament repetitiu, circular, obsessiu, un estil exasperant, malgrat que legítim, en què el personatge explica tot el què fa, s’estén en detalls que al lector no l’importen gens i és gasiu en aquells que el lector espera saber. El lèxic i la sintaxi són elementals i directes, podria ser una novel·la de twitter. Enganxa i deixa petja”, va concloure. Novotsky va competir amb 34 obres més, un nombre que és considerat pel jurat “un èxit extraordinari”, comparant–lo, per exemple, amb el premi Mercè Rodoreda de contes, que va rebre 27 originals. En la valoració del jurat, Pagès va llançar elements per a la interpretació que el nombre d’obres fos tan elevat i, sobretot, que un gran nombre fos amb pseudònim, com ara la dificultat per publicar fins i tot per a escriptors amb obra ja publicada. El jurat, format per Pagès, Mita Casacuberta, Josep Maria Fonalleras, Imma Merino, Eva Vázquez i Guillem Terribas, que n’era el secretari, sense vot, va tenir clar qui havia de ser el guanyador d’entre les quatre obres que van passar la segona votació (Com dues llunes de Saturn, Novotsky, Que suspenguin la funció i La teoria de l’imbècil), però en canvi va haver-hi més debat pel que fa a l’obra finalista, Com dues llunes de Saturn, obra de Mercè Saurina, veïna de Quart.
D’aquesta novel·la, Pagès va explicar que es tracta d’una “història d’amor, un gènere complex perquè és fàcil caure en excessos, però en aquest cas manté la dignitat literària i, malgrat que no és del gènere, sí que conté alguns elements històrics”. Tant Saurina com Farrés van ser molt concisos en les seves declaracions, mostrant-se d’acord amb les apreciacions fetes pel jurat. El Just Casero està dotat amb 2.200 euros de premi per al guanyador, a més de la publicació de l’obra, i amb 600 euros per a l’obra finalista.
L’acte va tenir moments molt emotius, i en destaquen tres. El primer quan, en la primera part de l’acte, la Coral Xàntica, dirigida per Sara Pujolràs i acompanyada al piano per Joan Sadurní, després de fer una repassada musical i poètica pels 30 anys que compleixen els premis, en la darrera cançó (Qualsevol nit pot sortir el sol, de Sisa), va afegir una estrofa més, en què feia referència a personatges clau en els premis, com ara el filòleg Modest Prats, exmembre del jurat dels premis i present en l’acte d’ahir; l’activista cultural Carles Vivó, ja desaparegut, o el mateix Guillem Terribas. El següent va ser quan una representant d’Ara Llibres i Josep Maria Fonalleras, en nom de tots els jurats que ha tingut el premi, van sorprendre Guillem Terribas, propietari de la Llibreria 22, amb un pastís d’aniversari. El tercer va ser el brillant, emotiu, elegantíssim i sentit parlament de l’escriptor i periodista Narcís-Jordi Aragó, que va recordar els molts moments viscuts al costat de Just Manuel Casero, “que va marxar amb els ideals intactes”, i va remarcar, passant d’allò personal a la projecció pública, tot allò que “sobreviu” de l’obra de Casero, un inventari extens i fecund, una “contribució honesta a una cultura nova”, que és precisament el que Casero afirmava sobre la funció dels premis literaris, i que és el que Aragó va expressar ahir que feia el premi convocat per La 22.
Dani Chicano. El Punt 31/10/10
